MiquelMartí i Pol Desembre. Quan ve nadal fem el pessebre. Amb rius, muntanyes de colors, El caganer, l’estrella, l’àngel, El nen, la mare i els pastors. Cantem cançons i mengem neules, També torrons i altres llamins, I per arrodonir les festes. Que omplen de joia grans i nins, Ens aboquem a les finestres, A esperar els reis que van PARLEMDE TU - Martí i Pol- "Parlem de tu, però no pas amb pena. Senzillament parlem de tu, de com ens vas deixar, del sofriment lentíssim que va anar marfonent-te, de les

Aquestal'any passat algun dels nebots la va dir damunt d'una cadira. És un poema molt bonic, descriu una costum molt nostra i alhora convida a pensar en el verdader sentit d'aquestes festes. Preciós aquest poema d'en Miquel Martí i Pol, em recorda el Pessebre als pobles de muntanya. Petonets, nadalencs.

Poemesde Miquel Martí i Pol. A frec d'hivern Guerrejo, ingenu, contra monstres absurds i absurds fantasmes que ni em pertanyen, però el vent em porta sap més de tu del que en diu en els llibres; o potser no, potser, forassenyat, s’ha convertit en l’estranya paròdia

MiquelMartí i Pol Nadala Hem bastit el pessebre en un angle del menjador, sobre una taula vella, el pessebre mateix de cada any amb la mula i el bou i l’Infant i els tres Reis i l’estrella. Hem obert innombrables camins, tots d’adreça a la cova, amb correus de vells pelegrins-tots nosaltres- atents a l’auster caminar de la prova.
PoemesMIQUEL MARTÍ I POL (1929 – 2003) Temps d´interluni. EL CAMÍ QUE NO FAIG. Passejaria amb tu per una vella ciutat desconeguda i m’hi perdria. Ara em perdo també, sense ni moure’m, i em cansa molt el camí que no faig i la incertesa estulta de les hores. Fràgil, el temps se m’esmenussa als dits, transcorre absurdament entre foteses
\n\n \n parlem de tu miquel martĂ­ i pol
. 316 231 290 63 344 366 391 111

parlem de tu miquel martĂ­ i pol